Hola a totes i a tots,
Avui i després de rumiar-ho molt
i de la insistència i col·laboració del meu fill gran m'he fet un BLOC
.
- Qui sóc jo?
El meu nom no importa massa però
potser sí que vaig néixer a la dècada dels cinquanta, el llegat dels meus pares
me'l van donar en vida, amb molt de sacrifici, com tanta gent, em van donar
estudis tant a mi com als meus dos germans. Als quinze anys vaig començar a
treballar i estudiar de nit, sempre de cara al públic, primer darrere d'un
taulell fins a arribar a fer-ho des de la cadira darrere d'un despatx.
Actualment estic a l'espera de la meva merescuda jubilació.
Si em pregunto o pregunten si sóc
feliç, no puc donar una altra resposta que immensament feliç tot i que en la
meva vida com a la de tothom hi ha hagut moments dolents amb pèrdues importants
de les persones volgudes i malalties greus que gràcies a Déu estan superades i pesen molt més les alegries i satisfaccions que fins el moment he tingut.
- El perquè de fer-me un bloc?
Són dues coses les que
principalment m'han convençut finalment a fer-lo a part de la insistència del
meu fill gran.
Primer com a gratitud a la gent,
el fet de treballar amb ells i de cara a ells m'han fet immensament ric no en
diners si mes no, però si en experiències i coneixements, sovint faig la broma
de dir que jo m'he casat moltes vegades, m'he comprat i fet moltes cases, molts cotxes, m'he
divorciat moltes vegades, he tingut i educat molts fills i m'he mort més d'una
vegada... Les persones confiaven en mi, potser no tenien altre remei... I jo en
certa manera compartia les seves il·lusions o desenganys com si fóssim meus.
En segon lloc perquè ja tinc una edat i les coses ara les
veig diferent de quant era més jove, les coses seran iguals segur, però jo les
veig diferents i no vull dedicar temps, jo sempre he cregut que el temps no es
perd el temps es viu, jo encara no conec a ningú que haguí perdut una hora i
mitja, o ens li haguí caigut una hora i quart de la butxaca, tornant al que
deia, jo ara ja no dedico temps al que podria haver sigut o veure si això m'ho
diuen per molestar-me... Al pa pa i al vi vi. Si les meves publicacions poden
servir per a quelcom, a alguna o algunes persones jo seré immensament feliç de
tornar als altres tot allò que a mi ells, m'han donat i si sense voler, poden
haver ofès algú el demano disculpes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada