TORNEM-HI

Bon dia a totes i tots, feliç divendres.

Després de dos anys un mes i tretze dies torno a publicar. El motiu de deixar de publicar va ser perquè al Facebook vaig trobar una manera més fàcil de posar en marxa, el que jo volia compartir, el calendari amb el santoral, les efemèrides del dia, una frase per comentar i un comentari polític potser... En la meva vida professional aquests elements en van ajudar molt, no existien els mitjans d'avui en dia però ens espavilàvem com podíem... Avui tot ha canviat, les xarxes socials els mitjans de comunicació (tots amb una cosa que diuen línia editorial) jo li dic manipulació o servilisme,  és molt més fàcil trobar el santoral, les frases i més. Per això he deixat una publicació tipus tac dels d'abans, aquells calendaris de taula amb dues anelles, que continuaré publicant a: https://www.facebook.com/josep.c.calvet i els comentaris "polítics potser", els continuaré fent al blog.

(Quedi clar que jo no sóc cap comentarista polític), que l'únic que faig és compartir la meva opinió o la meva manera de veure les coses, sempre des del respecte a la gent que pot i té el dret de pensar diferent, que jo, la meva opinió no és per imposar-la a ningú és perquè els que puguin pensar com jo, sàpiguen que no estan sols.

Un bon amic em va dir: "La vida no és una foto, la vida és una pel·lícula" Fa dies que algun o alguns ens volen distraure amb fotos cada vegada més dolentes, desenfocades, mogudes, tallades, amb poc color... "La meva opinió" sobre la situació actual és: "La República Catalana i la Independència" serà de tots o no serà. Ningú sobra i tots ens fem falta, les diferencies dels partits, sempre estaran, ahir, avui i demà. Però ara no podem oblidar la pel·lícula des del seu començament, no podem buscar excuses i carregar les debilitats als altres per quedar bé nosaltres. No podem carregar contra els polítics que ens van portar al desafiament més gran de la història recent al regne dels dos palaus (n'estaven més convençuts ells, que potser alguns de nosaltres que aconseguiríem el nostre propòsit, sinó de què les trucades de monarca i la retirada de dipòsits el 2 N) Els nostres polítics juntament amb els presidents de les dues entitats independentistes i els exiliats, estan pagant el preu més alt la seva privació de llibertat. El govern actual sortit de les votacions imposades pels socis de l'Art. 155, és un govern provisional. El poble amb els vots donats va validar el resultat de l'1-O però el govern provisional Segons sembla, ja no vol desobeir, segurament té por, és comprensible en veure als seus companys a la presó, és comprensible i respectable però que deixin pas a altres que si estan disposats a desobeir. – Llibertat per a tots els empresonats, per als processats i per als exiliats.

Un any i una setmana de la República proclamada però no instaurada.

Salut i República.